Vida
Rebé del seu pare la primera educació musical. A tretze anys estudiava sota la direcció del kantor Christian Umlaufft, alumne de Johann Kuhnau. El 1707 es traslladà a Leipzig, on fou copista de Melchior Hofmann, el qual aviat descobrí el talent del jove com a compositor. El 1710 Stölzel ensenyava cant i teclat en els ambients aristocràtics de Breslau, ciutat on compongué i estrenà la seva primera òpera, Narcissus (1711). El 1713 viatjà a Itàlia per ampliar els estudis de composició, i a Venècia conegué F. Gasparini, A. Marcello, C.F. Pollarolo i A. Vivaldi, entre altres autors. A Florència, on era convidat a la cort, compongué nombroses cantates. Després d’una curta estada a Roma, on feu coneixença d’A. Bononcini i D. Scarlatti, tornà a Florència i més tard viatjà per Pisa, Liorna, Bolonya i Trieste. El 1715 es traslladà a Praga, on prengué part activa en la vida musical de la ciutat i escriví diverses òperes, oratoris, misses i música instrumental. El 1718 fou nomenat mestre de capella de la cort de Gera, i dos anys després, de la de Saxònia-Gotha. Stölzel fou un autor prolífic que sabé combinar en les seves obres els trets estilístics tradicionals del Barroc amb elements més avançats. Compongué obres escèniques i oratoris, alguns amb llibrets escrits per ell mateix, més de 800 cantates religioses i 100 de profanes, nombrosos concerts, sonates en trio i música de cambra. Assolí una gran reputació com a compositor i la seva música fou molt valorada pel mateix J.S. Bach. Com a teòric musical deixà tractats sobre la tècnica del cànon i el recitatiu.
Obra
Música escènica
18 obres escèniques (totes perdudes), entre les quals: Narcissus (1711); Valeria, òpera (1712); Diomedes, òpera (1718); Die gekrönte Weisheit, singspiel ('La saviesa coronada', 1742)
Música vocal
65 cantates profanes per a v. solistes, cor i orq. (només es conserva la música de 12 d’aquestes cantates, entre les quals: Alles in einem, ’Tot en un', 1737); 17 cantates profanes per a v. solista i b.c. (entre les quals: Die Rose bleibt der Blumen Königen, ’La rosa, reina de les flors', S., b.c., publ. 1884); 823 cantates religioses (442 conserven la música i el text, 342 conserven el text i no la música, i de 39 només es conserva el títol); 11 oratoris (dels quals només es conserven 3); nombroses misses
Música instrumental
Enharmonische Sonata, fa M, clav. ('Sonata enharmònica', publ. 1761); 1 partita per a clav., 4 concerti grossi, 2 concerts per a ob., 2 concerts per a fl., 1 concert per a 2 ob. d’amor, 3 q., prop de 23 trio sonates