Estudià amb S. Barkhudar’an (composició) al Conservatori de Tbilisi, on posteriorment ensenyà polifonia i instrumentació. Fou director artístic del Cor de l’Estat de Geòrgia (1952-56) i secretari de la Unió de Compositors Georgians. Entre el 1965 i el 1984 exercí de ministre de cultura. La seva tasca, tant artística com política, tingué una gran importància per a la vida musical del seu país. Prolífic en tots els gèneres, és considerat un mestre del simfonisme georgià, que sabé unir els elements populars i les troballes del llenguatge contemporani. Entre les seves òperes cal esmentar la trilogia Tri žizni ('Tres vides', 1967; rev. 1972), que suposà una renovació en el panorama de l’òpera georgiana. També són cèlebres els seus oratoris Rustavelis nakvalevze ('Pel camí de Rustaveli', 1964) i Nikoloz Baratšvili (1970). Deixà així mateix alguns notables concerts per a piano (1951, 1974) i per a violoncel (1947).