Destinat pels seus pares a fer de rellotger, treballà en aquest ofici durant vuit anys sense obtenir gaires èxits econòmics, cosa que el feu decidir a entrar al taller d’arquets patern, on al cap de poc destacà per la seva gran habilitat. Provà gran quantitat de fustes per a fer els arcs i, com que no podia adquirir-ne d’exòtiques i cares, començà a fabricar-los amb totes les menes de fusta que li venien a les mans. Es dedicà a estudiar les imperfeccions dels arcs existents per millorar-ne el balanç, la força i la corba, ajudat per violinistes de renom que provaven les seves peces. Continuà la recerca, fins que la descoberta casual de la fusta del Brasil marcà un punt d’inflexió en les seves investigacions. Aquesta fusta proporcionava la resistència i lque Tourte desitjava i a partir d’aleshores fou l’única que utilitzà, exemple que seguiren altres arqueters. Aconseguí gran fama i obrí un taller a París, on treballà fins la seva mort.