Fill del duc de Modrone, des de petit sentí una gran passió per la música i estudià violoncel. També assistia sovint a les representacions del Teatro alla Scala, d’on el seu avi i el seu pare havien estat directors artístics. A partir dels anys cinquanta, a més del cinema, es dedicà a la producció operística, amb obres com La vestale, La sonnambula, La Traviata o Anna Bolena, totes amb la soprano Maria Callas. El 1958, la seva producció de Don Carlos s’estrenà al Covent Garden. La seva carrera com a productor operístic acabà el 1972 amb Manon Lescaut, que rebé excel·lents crítiques. Revolucionà la posada en escena de l’òpera i tingué una gran influència en productors i directors més joves, entre ells F. Zeffirelli i P. Tosi. Escriví els llibrets de l’òpera de F. Mannino Il diavolo in giardino (Palerm, 1963) en col·laboració amb E. Medioli, i els dels ballets Mario e il mago (1956), també de Mannino, i Maratona di danza (1975), de H.W. Henze. Visconti fou un dels cineastes italians més importants de la segona meitat del segle XX.