Visqué a Florència del 1670 al 1673. De tornada a Alemanya, entrà al servei de l’elector de Saxònia a Dresden com a primer violinista de cambra. El 1681 es traslladà a Magúncia, on romangué fins a la seva mort. Juntament amb H.I.F. von Biber, Walther fou el violinista i compositor més important de la seva època a Alemanya i Àustria. Escriví dues col·leccions de música per a violí, titulades Scherzi da violino solo con il basso continuo (1676) i Hortulus chelicus (1688), on s’aprecia la seva escriptura virtuosística amb dobles i triples cordes. Moltes obres dels seus Scherzi... són compostes en forma lliure i constituexen reminiscències de sonates anteriors. Posteriorment, Walther fou considerat com el N. Paganini del seu segle.