Començà tocant a la banda de Lionel Hampton (1945-47). Posteriorment s’incorporà a diverses bandes i, al final dels anys cinquanta, acompanyà Thelonious Monk, amb qui gravà Thelonious in Action, i treballà amb els Jazz Messengers d’Art Blakey. Formà un quintet amb dos saxos tenors amb Eddie "Lockjaw" Davis. Des del 1963 visqué a França, on tocà amb els millors músics i orquestres; realitzà gires anuals pels EUA. Fou un dels millors saxofonistes tenors del hardbop, de fraseig ràpid i de so càlid i incisiu. Entre els seus discos, cal destacar: Blowin’ Sessions (1957), Call it Wachawanna (1983) i Dance of Passion (1993).