Estudià al Conservatori de Música de Moscou amb A.N. Pirumov i N. Rakov. Es graduà amb una òpera de cambra, Banquet en temps de pesta (1972-76), basada en una peça curta d’A.S. Puškin. Ha rebut una gran influència d’Edison Denisov, i en el seu estil, enquadrat dins d’un serialisme molt lliure i amb trets encara romàntics, es pot observar una intensitat dramàtica en l’orquestració. Ha usat sovint la poesia d’O. Mandel’štam com a inspiradora de les seves obres, com és el cas de Tres poemes (1970), Tristia (1981) o Silentium (1991). La seva cantata Sonets de Petrarca (1976) fou interpretada a Colònia i també al Centre Pompidou el 1979, però l’obra coral més important és Earthly Life (1984). Ha escrit concerts per a violí, un el 1973 i l’altre el 1981, i un per a flauta (1978). Fa uns quants anys que viu a la Gran Bretanya amb el seu marit, el compositor bielorús Dmitrij Smirnov.