Adscrit a la Il·lustració alemanya (Aufklärung), el seu pensament intentà conciliar l’empirisme amb una forma de subjectivisme. Kant només tractà de la música amb relació a les seves idees estètiques generals. En la Crítica del judici i en l'Antropologia des d’un punt de vista pragmàtic, classifica els diferents arts a partir del concepte de raó elaborat per ell mateix: la música és, de fet, un art incapaç de suscitar la reflexió en l’oient i, en canvi, és un llenguatge universal perquè activa les disposicions afectives. Es tracta, per tant, d’un art només apte per a proporcionar plaer. Aquesta concepció influí sobre alguns musicòlegs alemanys, especialment Eduard Hanslick.