Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, clarinetista aficionat. Més tard estudià al Conservatori de Música de Madrid, on cursà harmonia, piano, clarinet i composició, aquesta darrera disciplina amb G. Gombau, F. Calés Otero i C. Halffter. El 1971, a Roma, entrà en contacte amb la música electroacústica gràcies a F. Evangelisti. Una de les obres més reeixides d’aquest període, caracteritzat per l’experimentació amb les possibilitats dels instruments, és Formas y fases (1971), per a clarinet i conjunt instrumental, altament influïda per la música de B. Bartók. És una figura clau del panorama musical hispànic i duu a terme una gran tasca de difusió de la música contemporània a través del grup de cambra Laboratorio de Interpretación Musical (LIM), format el 1975 juntament amb la cantant E. Abad i el pianista R. Gómez Senosiaín. Algunes de les obres més apreciades del seu catàleg són Quasi un solo (1989-91), per a clarinet i orquestra, i Pasodoble (1992).