El 1941 inicià els estudis al Conservatori de Leningrad i l’any següent participà com a violinista de l’orquestra en la famosa interpretació de la Simfonia Leningrad, de D. Šostakovič. El 1943 fou arrestat amb la seva família, per una delació infundada, i condemnat a mort, sentència commutada per la de deu anys de confinament a Sibèria. Un cop complerta la pena, treballà com a director d’orquestra, primer a Vorkuta i Syktyvkar i finalment a Voronež. Bon violinista i expert coneixedor de l’orquestració, que havia après d’un exemplar del tractat de N. Rimskij-Korsakov al gulag, en la seva música té un esclat tímbric i detallista. La seva obra més apreciada és el ballet La cançó de l’amor triomfant (1968-69). Compongué quatre simfonies (1965, 1977, 1978-79, 1980), ballets i quatre quartets de corda. No fou rehabilitat fins el 1988.