Filla adoptiva de Giulio Strozzi, llibretista col·laborador de C. Monteverdi. Estudià amb Francesco Cavalli i a l’Accademia degli Unisoni, on el 1637 començà a fer els primers concerts com a cantant. El 1664 aparegué el seu primer volum de madrigals de dues a cinc veus. Dedicà les edicions de les seves obres a persones importants, com ara Ferran II d’Àustria o Eleanora de Mantova. Fins el 1664 publicà vuit volums de motets, ariete, àries i cantates per a veu sola i continu, i algunes també per a corda. En total publicà més de cent obres. Les cantates opus 7 i 8, amb textos de llibretistes coneguts, presenten accions dramaticomusicals que utilitzà per a construir un estil propi ple de lirisme i d’una gran expressió melòdica, i amb línies molt fortes i dinàmiques al baix, com és palès en Tradimento, una emotiva ària de l’opus 7, Diporte di Euterpe.