Començà els estudis de música a Burgos, on tingué com a mestres d’orgue Julián García Blanco i José María Beobide. El 1920, gràcies a una beca, pogué anar al Conservatori de Madrid a ampliar la seva formació. A la capital inicià la seva trajectòria com a director, al Teatro Apolo i al Teatro de la Latina. Després d’uns quants anys d’estudi a Madrid, es traslladà a Màlaga (1925), on fou professor de música a l’escola dels jesuïtes. El 1929 tornà a Burgos, on tingué un paper clau en la vida musical de la ciutat. Exercí de director orquestral i sota la seva direcció la societat coral Orfeón Burgalés experimentà un nou impuls. Fortament atret pel folklore de la seva terra natal, dugué a terme una notable tasca de recol·lecció en aquest sentit, i el 1932 guanyà el Premio Nacional de Música per les seves col·leccions de música popular de Burgos. El 1936 fou empresonat pels falangistes, i poc temps després, afusellat per espia republicà i incitador a la revolta. Cultivà la música instrumental, coral i també l’escènica. Entre totes les seves obres destaquen Sonata castellana per a piano, Cinco coros castellanos, Cuatro canciones populares burgalesas i la seva òpera inacabada El mozo de mulas.