Sovint se l’ha confós amb el també abat Odó de Cluny. Fou abat d’un monestir benedictí de la diòcesi d’Arezzo. Diversos manuscrits compilats en aquesta regió italiana cap al final del segle X li atribueixen l’autoria d’un tonari i dtractat teòric en forma de pròleg. Aquest tractat serví com a model per a la redacció, per part d’un autor anònim d’origen llombard, del cèlebre Dialogus que, erròniament, fou atribuït a Odó d’Arezzo. El tonari, d’orientació bàsicament pràctica, utilitza per a marcar les differentiae salmòdiques un tipus de notació alfabètica basada en una única sèrie de lletres de la a fins a la g, gràficament escalonades seguint l’altura relativa dels intervals. Les seves teories exerciren també una gran influència sobre Guido d’Arezzo i el seu Micrologus de disciplina artis musicae.