D’estil semblant al de la giga, sorgí al segle XVI i fou molt popular durant el XVII. Diego Pisador la cità per primera vegada el 1552. Ben aviat arribà a França, on es consolidà pel seu caràcter exòtic. T. Arbeau en parla a l'Orchésographie (1588): "...advertiu que els passatges són animats, encara que estranys i extravagants, propers a les danses dels salvatges...". Posteriorment, C. Negri i M. Praetorius l’inclogueren als seus reculls de danses. Altres compositors com H. Purcell, G.B. Lulli i Couperin també l’empraren en la seva producció.
m
Música