La seva forma més antiga és irregular, i és determinada pel text. Posteriorment assolí una estructura simètrica, de dos períodes de quatre compassos cadascun. Durant el segle XIX adquirí força popularitat, desenvolupant-se una versió estilitzada en forma ternària, amb una part central contrastant en tempo lent. Fou conreada per autors com ara F. Chopin o M. Glinka.
Música