Moltes formes de dansa del Renaixement i el primer Barroc desenvoluparen aquesta funció contrastant amb la basse danse, com ara el saltarello, la rota, el tourdion, la gallarda, etc. Usualment es caracteritzaven per la vigorositat de la coreografia, incloent-hi salts i cops de peu a terra. L’exemple més antic de nachtanz es troba en un manuscrit italià del segle XIV. La nachtanz consistia habitualment en un arranjament polifònic al voltant del tenor de la dansa precedent, tocat el doble de ràpid. En algunes de les parelles de danses dels segles XVI i XVII la relació entre totes dues està molt estandarditzada. Aquest emparellament de danses contrastants constituí l’origen de la suite instrumental.
Música