Usualment és de forma ternària, amb seccions de vuit compassos, i de vegades té una breu introducció i una coda. Apareguda durant la tercera dècada del segle XIX, s’estengué ràpidament pels salons de ball de totes les capitals europees i dels Estats Units amb un èxit extraordinari. El nom, que segons l’historiador A. Waldau deriva del mot txec que designa la ’meitat’ —amb relació al seu pas característic—, podria provenir també del terme txec polska, que significa ’noia polonesa'. Diverses danses populars de Bohèmia del final del segle XVIII i principi del XIX presentaven trets similars a la polca, però és possible conjecturar així mateix influències de danses foranes, com ara l'écossaise i la krakowiak. En la seva triomfant expansió donà a conèixer algunes danses bohèmies relacionades amb ella, conegudes com a polka tremblante, Zäpperlpolka o redowa, entre d’altres. Originà nombroses variants, com ara la polca masurca, la Kreuzpolca, la Polka française i la Schnell-Polka. Destaquen les polques de J. Strauss, pare i fill, per la fama de què gaudiren. Fou utilitzada com a dansa, estilitzada, per B. Smetana, Z. Fibich, A. Dvorák i altres autors. I. Stravinsky escriví una Circus-Polca per a banda el 1942 i D. Šostakovič la inclogué en el seu ballet L’edat daurada (1930).
f
Música