El nombre de peces que formaven un ordre podia oscil·lar entre quatre i vint-i-quatre, la qual cosa deixa entendre que tant podia tractar-se d’una obra per a ser interpretada unitàriament com d’una antologia d’on seleccionar les peces a interpretar. El terme fou utilitzat primerament per François Couperin en els quatre llibres per a clavicèmbal i en Les nations. Més tard, François Dagincour, Philippe Veras i Coelestin Harst en feren ús com a sinònim de suite, però per a Couperin devia designar una sèrie de peces més gran que la suite: en el prefaci de Les nations, un ordre queda caracteritzat com el conjunt format per una suite i la sonade que li serveix d’introducció; d’altra banda, en el seu primer llibre per a clavicèmbal apareixen quatre ordres formats per suites del final del segle XVII seguides, cadascuna d’elles, de peces de caràcter.
m
Música