En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec. De les dimensions d’un violoncel, és basat en una viola de gamba baixa. El seu cos sembla el d’una guitarra, amb la taula harmònica lleugerament en forma de volta i dues obertures en forma de C. Les sis cordes (afinades com les de la guitarra: mi, la, re, sol, si, mi), metàl·liques i de tripa, es recolzen en un pont i estan fixades en un cordal com ara el del violoncel. El mànec té 24 trasts fixos i el cap recorda una falç amb clavilles laterals. L'arpeggione, o guitarra d’arc, fou inventat per J.G. Stauffer a Viena el 1823, el qual l’anomenà guitarra d’amor. L’obra més famosa per a aquest instrument és la Sonata D.821 arpeggione, de F. Schubert, que fou tocada pel virtuós i únic professional conegut de l’instrument, V. Schuster, autor d’un mètode que publicà A. Diabelli. El nom d'arpeggione, que apareix en el manuscrit de la sonata de Schubert del 1824, no es popularitzà fins a la seva publicació, l’any 1871.
Música