Estil de cant a mig camí entre el recitatiu i l’ària. Aquest terme s’usa, generalment en les òperes, oratoris i cantates, per a designar els fragments d’un recitatiu en què el compositor abandona l’estil declamat habitual per una expressió més lírica. El terme aparegué a Itàlia durant la primera meitat del segle XVII. Les expressions in aria, alla battuta, i el terme cavata s’usaren també en aquest sentit. Händel va designar amb aquest nom algunes àries curtes. Per extensió, es pot aplicar també a moviments instrumentals d’estil semblant.
m
Música