ordinari

m
Música

En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants invariables de la missa (ordinari de la missa) i de l’ofici diví (ordinari de l’ofici), per oposició al propi, que canvia cada dia o cada festa.

Quant als cants, l’ordinari de la missa comprèn el kírie, el glòria, el credo, el sanctus, l'agnusdeii l'ite missa est. Les edicions modernes del Graduale Romanum agrupen algunes d’aquestes peces (kírie, glòria, sanctus i agnusdei) en divuit cicles, anomenats misses, cadascun amb un títol, extret d’un antic trop del kírie avui caigut en desús i assignat orientativament a un determinat temps litúrgic (advent, quaresma, temps pasqual, etc.), a una festa, o a un tipus de festa, com és ara la missa I, anomenada Lux et origo, assignada als diumenges del temps pasqual, les misses IX, Cum jubilo i X, Alme Pater, assignades a les festes de la Mare de Déu, o la missa XI, Orbis factor, als diumenges durant l’any. Aquesta organització en cicles, que començà al segle XII i que en la disposició actual prové del segle XIV, no representa cap esquema musical ni respon a materials d’una mateixa època. Així, per exemple, la missa Orbis factor té el kírie i el glòria del segle X, el sanctus de l’XI i l’agnusdei del XIV. Pel que fa a l’admonició diaconal ite missa est('aneu-vos-en, és el comiat'), que es canviava per benedicamus Domino ('beneïm el Senyor') en les misses ferials i dels temps penitencials, els llibres litúrgics moderns solien adaptar-la a la melodia melismàtica del kírie, amb la qual cosa hom pretenia donar una unitat temàtica a cada missa; però, seguint la tradició primitiva, el nou Graduale Romanum de Pau VI només en recull dues melodies senzilles, l’ordinària per a tot l’any i la pròpia del temps pasqual, a la qual s’afegeixen dos al·leluies.