benedictus

Música

Aclamació que constitueix la segona part del sanctus i que comença, en llatí, amb els mots Benedictus qui venit in nomine Domini ('Beneït el qui ve en nom del Senyor'; Mateu 21,9) i conclou amb la repetició de l’hosanna del sanctus.

Aclamació del poble a l’entrada de Jesús a Jerusalem, fou introduït en la litúrgia romana cap al segle VII, i s’afegí al sanctus i a l'hosanna probablement per influència gal·la. Fins fa poc, en la missa anava separat del sanctus per la consagració, i musicalment sol rebre un tracte clarament diferenciat d’aquest. Al Renaixement, fou una composició a menys veus que la resta de la missa, i durant el Barroc quasi sempre prengué la forma d’una ària. Més endavant, els canvis de tempo o de caràcter foren els encarregats de diferenciar-lo del sanctus. Els anglicans, que l’havien exclòs del seu ritu durant el segle XVI, l’introduïren novament al segle XIX.