Primitivament era un salm que es cantava mentre els celebrants entraven a l’església i fins que arribaven a l’altar. La intercalació d’un breu refrany, cantat per tota l’assemblea, és d’origen gal·licà, bé que ja el papa sant Gregori (595-604) en confirmà l’ús a Roma. En l’època carolíngia l’introit tenia ja la forma actual: el refrany esdevingué una antífona llarga, l’execució de la qual era confiada a la schola cantorum. Les melodies gregorianes, poc ornades i, en general, no més extenses d’una sèptima, tenen un caràcter lent i meditatiu, remarcat per moltes dístrofes i trístrofes. La salmòdia del verset i el gloriapatri és simple, molt semblant a la de l’ofici diví. Com tot el propi de la missa, l’introit no ha tingut tractament polifònic, si se n’exceptuen les primeres polifonies de l’Escola de Notre-Dame de París, algunes misses de la Mare de Déu i, sobretot, les misses de rèquiem.
m
Música