És potser la més antiga de les hores canòniques i se celebra al capvespre. En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes i s’estructura en tres blocs: la salmòdia (actualment dos salms i un càntic del Nou Testament), la lectura i el responsori amb el cant del magníficat i la pregària d’intercessió que culmina amb el parenostre; aquests tres blocs són precedits del versicle inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versicles o diàleg final. La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors; també ho és el magníficat, bé que amb entonació solemne a cada versicle. Les vespres dominicals i les de les grans solemnitats foren tractades pels grans polifonistes del segle XVI, que musicaren sobretot els salms i el magníficat. Altres compositors posteriors s’apartaren d’aquest esquema i les tractaren en estil concertant. Entre aquests cal destacar C. Monteverdi (Vespro della beata Vergine) i W.A. Mozart (Vesperae de dominica, Vesperae solemnes de confessore). També des del Renaixement s’estengué el costum d’alternar la salmòdia gregoriana amb versicles d’orgue o en fals bordó. En català hi ha les Vespres de la Nativitat de la Mare de Déu, del compositor txec Petr Eben, estrenades a Montserrat el 1968.
m
pl
Música