Consisteix en una primera part anomenada resposta, relativament ornamentada, seguida d’un versicle salmòdic i la represa d’una part de la resposta inicial. En ocasions se li afegeix la doxologia (glòria). L’estructura és ternària i té la forma R-V-R o R-V-R-G-R, si hi ha doxologia [R: responsori; V: versicle salmòdic; G: glòria]. En algunes ocasions, però, s’inclou la resposta completa i fins i tot hi pot haver dos versicles. Els textos acostumen a procedir de la Bíblia. Existeixen diversos tipus de responsoris: el responsori breu, el responsori gradual i el responsori prolix. Els darrers, també anomenats grans responsoris, són els més importants; acostumen a formar part de l’ofici de matines i són els cants que segueixen a les lliçons. La seva funció és de comentari a les lectures que els precedeixen. L’ofici romà es caracteritza per la presència de nou responsoris, mentre que el monàstic en té dotze. També es canten en les vespres de determinades festivitats i en les processons. Els responsoris breus, que es canten després de la lectura de la capítula en la resta d’hores, són més senzills. El responsori gradual, o gradual, forma part del propi de la missa i es canta entre les lectures. La forma interpretativa és la típica responsorial: l’assemblea respon amb una curta resposta el salm cantat pel solista, que acostuma a ser molt ornamentat. El terme també es refereix a qualsevol resposta entonada pel cor a un versicle enunciat per l’oficiant.
m
Música