El mot, que apareix en els manuscrits catalans dels segles XII al XVI, correspon a la prosula, prosella, prosellus o prosel dels manuscrits contemporanis italians, francesos i alemanys. Com els altres trops, inicialment s’aplicava a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita prosa o seqüència. La música és sempre sil·làbica. Se’n coneixen prop de 200, bona part de les quals són de Catalunya.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Bonastre i Bertran, Francesc: Estudis sobre la verbeta: la verbeta a Catalunya durant els segles XI-XVI, Diputació de Tarragona, Tarragona 1982