Les cantigues profanes solen ser de temàtica amorosa o satírica i es componen d’estrofes i versos idèntics, o bé d’estrofes de dos versos amb tornada. Les religioses són una continuació de les formes del rondeau, el virelai, la ballade o el zagal. Florí especialment a la segona meitat del segle XIII. Els seus principals cultivadors foren Martín Codax -en el vessant profà (Cantigas d’amigo)- i el rei Alfons X el Savi (Cantigas de Santa Maria). Les cantigues contingudes en aquest darrer recull s’allunyen del caràcter popular per la utilització d’una intervàl·lica més complexa, un contorn melòdic en forma d’arc i una diferenciació de tessitura entre estrofa i tornada.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Anglès i Pàmies, Higini: La música de las Cantigas de Santa Maria del Rey Alfonso el Sabio, Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1943-1964
- Anglès i Pàmies, Higini: Les "Cantigas" del rei n’Anfós el Savi, Imp. Subirana, Barcelona 1927
- Ribera i Tarragó, Julià: La música de las Cantigas: estudio sobre su origen y naturaleza con reproducciones fotográficas del texto y transcripción moderna, Tip. de la Revista de Archivos, Madrid 1922