Sullivan: 5 Sacred Partsongs, 1871). No hi ha ni un terme equivalent exacte en altres llengües ni una definició precisa, ja que pot incloure formes diverses. Musicalment, els orígens de la part-song es remunten al principi del segle XVII. L’aparició de grups corals per a homes sols al segle XVIII formalitzà la tradició de cantar música d’aquest tipus. Al XIX, l’interès pel patrimoni musical del passat feu reviure el madrigal com a forma específica de la part-song. La gran popularitat de les agrupacions corals i l’accés més fàcil i econòmic a la música impresa originaren una època d’or de la part-song a Anglaterra, cosa que estimulà la creació de noves composicions i incrementà la seva qualitat musical i originalitat (H. Parry, C. Stanford, E. Elgar). Durant la primera meitat del segle XX, la forma evolucionà amb les obres de G. Holst, R. Vaughan Williams i B. Britten (5 Flower Songs, 1950). En altres països, com Alemanya, la part-song també es desenvolupà al llarg del segle XIX (Lidertafel i les obres de F. Schubert, F. Mendelssohn, R. Schumann i J. Brahms, entre molts d’altres) i del XX (H. Distler, A. Webern, P. Hindemith, R. Strauss).
Música