Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX. Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans. Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E. Caruso fins a L. Pavarotti, J. Carreras o J. Aragall- les han inclòs en el seu repertori. Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere.
f
Música