Es creu que deriva de la jota. Es tracta d’un ball de parelles en el qual la dona duu la iniciativa i els balladors, posats l’un davant de l’altre, executen moviments de translació i girs ràpids. A Mallorca es fa la distinció entre el copeo de muntanya, el copeo des pla i el copeo matancer, malgrat que aquestes variants presentin poques diferències entre elles. Des del punt de vista musical es pot fer la distinció entre el copeo vocal-instrumental i el vocal. El primer és acompanyat, bàsicament, de guitarres, bandúrries, castanyoles i triangles. El compàs és ternari, mentre que el del cant molt sovint és binari. El copeo vocal és generalment més senzill. La seva melodia, de vuit compassos per a cobla i d’extensió més reduïda que l’instrumental, recorda sovint les cançons catalanes. La cançó de copeo està formada per cobles de quatre versos de sis síl·labes cada un i la lletra sovint té un contingut picaresc. Quan es canta en la modalitat vocal-instrumental, per tal que el text encaixi amb l’extensió superior de la melodia, cal adaptar-lo mitjançant repeticions o fins i tot la incorporació de mots aliens a l’estrofa.
m
Música