És un tipus d’òpera de gran espectacle, normalment de cinc actes (quatre, en alguns casos), que inclou un ballet vistós (al segon acte o més tard) i escenes col·lectives i corals de gran volada. Ha de tenir quatre o cinc intèrprets de primera línia (normalment tenor, soprano, baríton, mezzosoprano i baix). La Muette de Portici, dita també Massaniello (1828), de D. Auber, i Guillaume Tell (1829), de G. Rossini, són considerades les primeres grands opéras. El gènere assolí la màxima esplendor amb G. Meyerbeer (Robert le Diable, 1831; Les Huguenots, 1836; Le Prophète, 1849; L’Africaine, 1865), però també hi contribuïren F. Halévy, Ch. Gounod, A. Thomas, J. Massenet i, a París, els italians G. Donizetti i G. Verdi.
Música