Obra per a pocs personatges -rarament més de quatre o cinc-, combinava cançons sobre melodies molt conegudes amb antigues danses rituals i textos recitats, gairebé sempre de caràcter llicenciós o burlesc. Fou especialment desenvolupat a l’Anglaterra d’Elisabet I. Entre el 1590 i el 1625 esdevingué una forma típica per a ser interpretada entre els actes o com a cloenda d’una tragèdia o una obra més seriosa (semblant a la burletta o l'intermezzo). Sovint ha estat considerat un tipus particular de jig (anomenat també farce-jig), del qual s’han popularitzat melodies, conegudes pel nom del personatge principal, com ara Nobody’s jig (de la comèdia Somebody and nobody), o del comediant que l’interpretava (Kemp’s jig).
Música