En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta. Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament. El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de boca, i altres instruments amb manxa de noms diversos, com physarmonica o handäoline. El primer instrument amb el nom d’acordió fou patentat a Viena per Cyrillus Demian l’any 1829. Tingué de seguida una gran acollida, i molt aviat es fabricà a Bèlgica, França i Suïssa. Els primers instruments posseïen un sol teclat i només podien emetre alguns acords. Posteriorment el teclat esdevingué melòdic, i aparegué el teclat d’acompanyament que feia sonar un nombre reduït d’acords. Aquests primers acordions usaven el sistema bisonor, en què cada botó fa notes o acords diferents segons si la manxa bufa o xucla. El teclat melòdic incorporà de seguida nous rengles de botons, i el d’acompanyament n’augmentà el nombre. Aquests acordions, anomenats diatònics, esdevingueren indispensables en totes les formacions de música tradicional, i avui dia encara seconstrueixen. El seu model més habitual és el de dos rengles de botons i vuit baixos. A Catalunya, és present encara als Pirineus, tal com es fa palès en la Trobada d’Acordionistes del Pirineu, que des del 1976 se celebra cada mes de juliol a Arsèguel (Alt Urgell). Cap al final del segle XIX, s’inventà el sistema d’acordió unisonor, que fa sonar la mateixa nota o acord tant en xuclar com en bufar, sistema que s’aplicà primer al teclat de l’acompanyament, tot reduint-ne el nombre de botons, i posteriorment al melòdic. Aquests acordions, que s’anomenen cromàtics, disposen els botons dels baixos seguint una ordenació per quintes i tenen de tres a cinc rengles en el teclat melòdic. Una altra innovació consisteix en els registres que permeten fer sonar l’acordió amb timbres diferents. Des del començament del segle XX, aquest instrument ha tingut una gran popularitat i ha protagonitzat moltes manifestacions de música lleugera. També ha estat utilitzat per compositors com A. Berg (Wozzeck) o A. Prokof’ev (Cantata per al vintè aniversari de la revolució d’octubre, opus 74). Actualment un acordió cromàtic posseeix un teclat de piano, o bé de botons de quatre rengles, amb una extensió de quatre a sis octaves, amb veus i registres diferents, i amb un teclat de baixos de sis rengles disposats en quintes, dos dels quals són de baixos lliures, o bassetti, que poden executar una línia melòdica de baix, mentre que els altres quatre fan els diferents tipus d’acords. Altres models afegeixen rengles de baixos lliures, fan desaparèixer els rengles d’acords o bé tenen uns convertidors de teclat que transformen rengles d’acords en melòdics.
Bibliografia
- Baines, A.: Musical instruments through the ages, Londres 1961
- Mckinnon, J.W.: Accordion, dins The new Grove Dictionary of Musical Instruments, vol. I, Macmillan Publishers, Londres 1984
- Monichon, P.: L’Accordéon, Van de Velde, Lausana 1985
Complement bibliogràfic
- Marimon i Busqué, Francesc: Mètode d’acordió diatònic, Generalitat de Catalunya, Centre de Documentació i Recerca de la Cultura tradicional i Popular, Barcelona 1987
- Farreny, Lluís; García Pérez, J.M.: El acordeón: técnica elemental basada en la nueva programación de la L.O.G.S.E., grado elemental, curso segundo, segundo nivel, Editorial M.F., El Vendrell 1994
- Farreny, Lluís; García Pérez, J.M.: El acordeón: técnica elemental basada en la nueva programación de la L.O.G.S.E., grado elemental, curso tercero, tercer nivel, Editorial M.F., El Vendrell 1995
- Farreny, Lluís; García Pérez, J.M.: El acordeón: técnica elemental basada en la nueva programación de la L.O.G.S.E., grado elemental, curso primero, primer nivel, Editorial M.F., El Vendrell 1993
- Método de acordeón al alcance de todas las inteligencias sin necesidad de maestro, Andrés Vidal y Roger, Barcelona 18--?
- Trobada amb els Acordionistes del Pirineu: 20 anys (1976-1996), Arsèguel (Alt Urgell), Associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu, Arsèguel 1996