opéra-comique

*

f

Música

Tipus d'òpera lleugera, amb parts cantades i parts parlades, que aparegué a París cap a l’inici del segle XVIII, com a conseqüència de la proliferació dels teatres de fira dels afores (no es podia fer teatre musical dins de la ciutat, pel privilegi exclusiu que hi tenia l’Acadèmia Reial de Música -Òpera de París-).

Els primers temps, la part musical era molt escassa, i se solia definir el gènere com una comédie mêlée d’ariettes ('comèdia barrejada amb arietes'), gènere en el qual es distingí l’actriu i compositora Marie-Justine Favart (1727-1772), amb el seu marit Charles-Simon Favart, veritables fundadors d’aquest espectacle i renovadors del teatret de l’Òpera Còmica, fundat el 1715 però que havia tancat per la rivalitat amb l’Òpera "gran". El gènere fou continuat per diversos compositors francesos que donaren cada cop més relleu a la música, com F.A.D. Philidor i el való A.M. Grétry, que la feu evolucionar en un sentit més dramàtic (Richard, Coeur de Lion, 1784). Però amb la Revolució i l’arribada de l’òpera italiana, sobretot de G. Rossini, l'opéra-comique es convertí en un gènere molt més ric musicalment, amb obres interessants d’A. Adam, F.A. Boieldieu (La dame blanche, 1825), D.F.E. Auber (Fra Diavolo, 1830) i molts altres, entre els quals cal citar també G. Bizet, amb la seva famosa creació Carmen (1873-74), on pot apreciar-se que l'opéra-comique havia anat adquirint una major entitat dramàtica al llarg del segle XIX.