Tot i que en ocasions consistí únicament en música instrumental (intermedio non apparente), el tipus més popular fou una escenificació de temes pastorals o mitològics a càrrec d’actors, cantants i ballarins (intermedio apparente). Sorgí al final del segle XV a la cort de Ferrara, i s’interpretava entre els actes d’obres d’autors clàssics -sobretot Plaute i Terenci- o contemporanis. En l’àmbit cortesà del segle XVI, especialment en noces i altres celebracions, es representaren els intermedii més luxosos, combinant efectes escènics amb al·legories mitològiques que afalaguessin els espectadors. Alguns dels autors d'intermedii més coneguts són J. Peri, E. de Cavalieri i G. Caccini, compositors tots ells relacionats amb el naixement de l’òpera.
m
Música