rondalla
*

f
Música

Conjunt instrumental format bàsicament per instruments de corda pinçada.

Als Països Catalans es troba principalment al País Valencià (anomenat també grup de corda), Mallorca, Menorca i zones meridionals de Catalunya. A Espanya, és propi d’Aragó, Múrcia i algunes zones de Castella i de Canàries. La rondalla consta principalment de guitarres i guitarrons, així com de bandúrries i llaüts, instruments aquests darrers amb funcions melòdiques. Habitualment, a aquests instruments se n’afegeixen d’altres de caràcter percussor com els ferrets, ossets, pandereta i les castanyoles, que toquen els dansaires que acompanyen la rondalla. Més rarament, i segons la tradició local, aquest conjunt musical pot incloure també instruments com la mandolina, el violí i la ximbomba. Quan a la rondalla s’afegeixen aeròfons propis de les bandes de música (trompeta, trombó, clarinet), s’anomena mixta. El repertori de les rondalles és força variat i té un paper important en la interpretació de música tradicional, cas en el qual serveix sovint per a l’acompanyament de danses.