Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments: oboès, clarinets, fagots i trompes. De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos. El nombre total d’instruments podia oscil·lar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de W.A. Mozart. Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de metall ni de percussió- que les emulaven. La seva funció principal era amenitzar sopars i esdeveniments socials, tot i que també feien concerts públics i privats, acompanyant solistes de manera ocasional. La música interpretada per aquesta mena de formacions es coneix amb el nom alemany d'harmoniemusik.
Música