Els doblatges poden ser amb timbre únic (és a dir, quan dos instruments iguals o més toquen una mateixa línia melòdica) o amb timbres diferents sobreposats (quan dos instruments diferents o més toquen una mateixa línia melòdica). En el cas que el doblatge sigui amb timbres diferents sobreposats, aquests poden ser identificables (quan els diferents timbres no es confonen i continuen essent recognoscibles) o no identificables (quan els diferents timbres es fusionen entre ells i en formen un de nou). Així com en els dos primers casos el doblatge és útil essencialment per a reforçar una part melòdica, en el tercer ho és per a crear timbres nous. Però el doblatge, a més de donar color tímbric, també pot ser un recurs utilitzat per a altres propòsits, com ara donar amplitud a una línia melòdica instrumentant-la a dues o més octaves, suplir les deficiències sonores en registres extrems d’alguns instruments, suavitzar o vellutar estridències tímbriques o, al contrari, regular la densitat sonora, etc.
m
Música