Fragment de l’orquestració d’A. Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de J.S. Bach
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
El terme fou establert per A. Schönberg al seu Harmonielehre (1911) i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra, opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben (’Colors’), així com a les Cinc peces, opus 10, d’A. Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de J.S. Bach.
Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins aleshores havien ocupat el podi d’honor, com ara el ritme o l’harmonia. A part d’ésser precursor d’altres tècniques compositives, com per exemple el puntillisme, influí decisivament en la música serial, en l’electroacústica i en l’especulació tímbrica en general.