teoria de les figures retoricomusicals

f
Música

En la composició musical dels segles XVI-XVIII, manera enginyosa i bella de subordinar la música al text.

Desenvolupada en l’àmbit de la polifonia vocal, és un tipus d’ornamentació musical (ornamentum musicae), la finalitat de la qual és embellir o enfatitzar les paraules, creant imatges plàstiques del sentit i l’afecte continguts en el text. Aquesta forma d’expressió deriva de l’aplicació de la imitatio naturae i del pensament analògic, característics del Barroc, a la música. Per al compositor barroc, des de H. Schütz fins a J.S. Bach, aquest artifici es convertí en teoria i constituí una inesgotable font d’invenció (fons inventionis). Dins la praxi compositiva, ha estat determinant el veïnatge de la música amb la retòrica. Si A. Quintilià (Institutionis oratoriae, libri XII) definia les figures retòriques com "una manera d’apartar-se de la forma ordinària de parlar", J. Burmeister (Musica poetica, 1606), que elaborà per primera vegada una teoria sistematitzada de les figures musicals, les considerà com un "tractus musicus que s’aparta de la forma ordinària de compondre". Ch. Bernhard (Tractatus compositionis augmentatus..., ms., segle XVII) les definí com "una determinada manera d’emprar les dissonàncies". Les figures foren classificades en figures d’hipotiposi (anàbasi, catàbasi), melòdiques (passus i saltus duriusculus), pauses (abrupció, tmesi), emfàtiques (anàfora, clímax), etc. Fins i tot, moltres altres maneres usuals de compondre o interpretar (accentus, anticipatione della nota, gruppo, etc.) esdevingueren figures retoricomusicals. Moltes foren recollides, posteriorment, per J.G. Walther (Praecepta der Musicalischen Composition, Weimar 1708, i Musicalisches Lexikon, Leipzig 1732, entre d’altres). Dels teòrics hispànics que s’ocuparen especialment d’aquest aspecte de la composició barroca, cal esmentar l’italià de naixement P. Cerone (El Melopeo y Maestro, Nàpols 1613) i P. de Ulloa (Música Universal o Principios Universales de la Música, Madrid 1717).

Bibliografia
  1. González Valle, J.V.: Música y Retórica: una nueva trayectoria de la "Ars Musica" y la "Musica práctica" a comienzos del barroco, dins "Revista de Musicología", vol. X, núm. 3, 1987, pàg. 811-841
  2. Unger, H.H.:Die Beziehungen zwischen Musik und Rhetorik im 16.-18 Jahrhundert, Würzburg 1941