El terme, l’etimologia del qual està relacionada amb la paraula llatina gula ('gola') i amb el personatge bíblic de Goliat, tenia un fort sentit pejoratiu. La majoria de goliards eren individus cultes més o menys vinculats amb els centres universitaris. Cultivaren unes formes de la poesia llatina inspirades tant en els models clàssics d’Horaci i Ovidi com en les formes populars i experimentaren amb nous ritmes i mètriques. Les temàtiques eren preferentment profanes, amb una especial predilecció per temes com l’amor, el vi i la joventut. Molt sovint, tot i la procedència eclesiàstica de molts dels seus cultivadors, la sàtira, els aspectes eròtics i anticlericals hi tenen una forta presència. Bona part de les melodies utilitzades provenien de l’àmbit litúrgic i del repertori de trobadors i trouvères, però se n’han conservat molt poques. Un gran nombre de les composicions dels goliards són recollides en cançoners, el més conegut dels quals és el Carmina Burana.
m
Música