música mensural

f
Música

En el seu sentit més ampli, terme utilitzat per a referir-se a la música en què el valor temporal de les notes està clarament determinat, és a dir, sotmès a mesura.

A l’origen es contraposà a la musica plana o cantus planus, això és, el cant gregorià de ritme lliure. Alguns autors de l’Edat Mitjana, com Johannes de Grocheo, teòric parisenc actiu vers el 1300, es referiren a la musica mensurata com a sinònim de polifonia. Vegeu notació.