Fou un dels principis de la Camerata Fiorentina i G. Caccini usà aquest terme per primera vegada l’any 1600 en el títol i dedicació de la seva òpera Euridice. De fet, en el decurs del primer terç del segle XVII era una denominació més o menys intercanviable amb la de stile recitativo. Fou C. Monteverdi qui, amb les seves obres dramàtiques, anà més enllà en l'stile recitativo -narratiu- i el transformà en l'stile rappresentativo -descriptiu-, que permetia més flexibilitat en l’ús dels recursos compositius, com ara el tractament de la dissonància i de les tonalitats com a expressió d’esdeveniments, sentiments i emocions, expressivitat que quedava corroborada, també, amb l’ús de la llibertat rítmica i de les irregularitats en el fraseig, llibertats compositives que estaven en clara consonància amb l’estètica barroca dels sentiments.
Música