El terme no és coincident amb el concepte de la hausmusik, perquè aquesta darrera es limitava a les obres íntimes, i tenia un origen anterior. Sovint s’atribueix a la música de saló una qualitat estètica menor, pel fet d’incloure obres de característiques tècniques simples i sense pretensions concebudes per a un consum immediat a partir de les publicacions musicals del segle XIX. De fet, caldria distingir dos tipus de repertori, ja que els concerts als salons privats tingueren una importància cabdal durant la primera meitat del XIX: un repertori de major qualitat concebut per als salons, i un altre d’adreçat als salons de dilettanti, equivalent a una hausmusik de poques pretensions. La gran majoria de les composicions de F. Chopin foren concebudes com a repertori de saló. Les obres de saló tenien una tipologia formal que defugia els patrons clàssics i tendia sovint als rerefons programàtics.
f
Música