Dit de la música vinculada a la tradició gitana o tradició hongaresa, en la qual predomina el caràcter popular -impregnat de ritmes de dansa (csárdás)- i la forma rapsòdica, sovint combinada amb el virtuosisme instrumental. Un dels exemples més coneguts és el rondo alla zingarese del Quartet per a piano en sol m, opus 25, de J. Brahms. Al final del segle XIX, passà de ser un recurs per a aconseguir un cert color local, a convertir-se en una expressió musical lligada als postulats dels nacionalismes centreeuropeus. S’aplica especialment a la música virtuosística per a violí del segle XIX.
Música