Al final dels anys quaranta del segle XX, els francesos Pierre Schaeffer i Pierre Henry desenvoluparen una tècnica compositiva basada en l’ús del magnetòfon, la qual es consolidà el 1951 amb la creació del Groupe de Recherche de Musique Concrète. Els sons eren gravats d’una font natural, per oposició als sons generats amb oscil·ladors electrònics de la música electrònica. Aquest material era tractat de diferents formes: augmentant o disminuint la velocitat de reproducció, retrogradant el sentit original de la gravació, creant anelles de cinta magnetofònica, incorporant efectes d’eco o reverberació, etc.
f
Música