La formació típica reuneix tres instruments de vent -trompeta, trombó i clarinet- i tres o quatre de secció rítmica, amb piano i/o guitarra, contrabaix i bateria. Altres variants inclouen una segona trompeta o un saxòfon. El tret distintiu de l’estil és la improvisació col·lectiva a càrrec de la secció de vent. Es desenvolupà a la ciutat de Nova Orleans durant les dues primeres dècades del segle XX, però no existeixen fonogrames que el documentin. Els primers enregistraments foren fets al principi dels anys vint a Chicago, on havien emigrat els millors músics de Nova Orleans, entre els quals destacaren King Oliver, Jelly Roll Morton i Louis Armstrong. Pels volts del 1930, l’estil Nova Orleans fou eclipsat pels estils que n’havien emanat. Una dècada més tard es produí un renaixement, amb el qual l’estil quedà establert tal com s’ha continuat practicant.