Els contrafacta responen a la necessitat de reemplaçar textos profans per religiosos en una mateixa melodia per tal de facilitar el cant dels fidels en actes litúrgics; o, també, a la de canviar un text religiós per un altre, segons l’acte litúrgic a celebrar. Així, nombrosos himnes, al·leluies i antífones són contrafacta.
La seva pràctica fou molt freqüent al segle XIII en els motets o en els cants dels trobadors i, al segle XVI, amb l’aparició del protestantisme, s’adaptaren nous textos religiosos a nombroses composicions musicals preexistents.