L. del Milà i Eixarc: El Maestro, Pavana VI
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
En el terreny de l’afinació, és la proporció entre freqüències que dona origen a l’interval de 5a J. En el terreny ritmicomètric -on s’aplica més sovint-, l’hemiòlia representa la substitució de dues unitats mètriques ternàries per tres de binàries -mantenint, però, constant la unitat de nivell inferior-. Aquest canvi d’accentuació pot suposar tant un increment de la tensió rítmica, en danses com la courante, com un efecte equivalent al ritardando al final de les frases. L’ús del terme hemiòlia, aplicat en aquest sentit, data del segle XV, i fou durant el Barroc que la seva pràctica es generalitzà (vegeu exemple). Posteriorment, aquest recurs no ha estat utilitzat amb tanta freqüència, però se’n poden trobar exemples significatius en totes les èpoques i tots els estils.