S’indica a la partitura amb les diverses figures (rodona, blanca, negra...) que representen el seu valor en relació amb les unitats mètriques (compàs, temps, pulsació). El valor absolut d’aquestes unitats està determinat per les indicacions de tempo, siguin expressions verbals (allegro, adagio, etc.) o bé indicacions metronòmiques. Hi ha també diverses circumstàncies que incideixen d’una manera important en la durada, com són les pròpies de la interpretació (articulacions, accents, etc.) i les característiques acústiques dels instruments i els llocs. Amb les darreres tendències compositives, s’ha evolucionat tant cap a una major concreció de la durada (per exemple, indicant a la partitura els segons que ha de mantenir-se un so, silenci, fragment, etc.) com cap a la seva indeterminació.
f
Música